Adorno i Horkheimer, la diversió distòpica

Imagineu un món on la felicitat i la diversió són els bens més preuats, aconseguits a base de no pensar, on el dolor i la tristesa no existeixen, o si més no s’oculten. Tot plegat s’aconsegueix destruint qualsevol font de reflexió; els llibres, la filosofia, la religió… Ens trobem davant d’una societat articulada a partir de televisions gegants i equips de so dolby surround (per assegurar una millor experiència envoltant). L’evasió que s’aconsegueix a través d’aquests aparells, amb un fil ininterromput d’emissió, proporciona un benestar aniquilant pels individus d’aquesta societat. No cal pensar, no cal patir… la vida succeeix pacíficament davant la pantalla de televisió, aquesta proporciona felicitat i tranquil·litat.  Els bombers provocadors d’incendis vetllen perquè aquesta pau proporcionada per la televisió no sigui destorbada per cap tipus de llibre, font inesgotable de reflexions inútils i plenes de patiment. Ray Bradbury descriu en la seva obra literària “Fahrenheit 451” aquesta societat distòpica, portada a la gran pantalla per François Truffaut. Si teniu temps, i encara no heu vist o llegit aquesta petita meravella, us la recomano!

 

El món de Fahrenheit 451 no s’allunya tant de la realitat en què vivim, encara que nosaltres si que tenim accés als llibres i al pensament. Tot i així, sovint optem per evadir-nos davant d’una pantalla plana i el dolby surround corresponent, com més potent millor. Cerquem divertir-nos, evitem pensar, davant de la retransmissió d’una realitat que no és la nostra. Adorno i Horkheimer, en el seu article “La indústria cultural”, denuncien aquesta cerca social de la diversió i la felicitat en els mitjans de comunicació, i la cultura que difonen.  Uns mitjans de comunicació que segons aquests dos filòsofs alemanys domen i controlen els instints, promovent l’observació passiva d’una realitat falsa, una promesa inabastable. A través de la creació del desig envers aquesta mentida social, els treballadors fugen de la seva realitat, cercant inútilment el succedani inventat pels monopolis del poder.

A través d’aquesta estructura social, els ciutadans corrents cauen en el cercle viciós de l’atzar i el fals èxit, atrofiant les seves capacitat de reacció, d’imaginació i espontaneïtat, per fugir i amagar-se de la crua realitat. Els líders i dirigents, segons Adorno i Horkheimer, han aconseguit a través d’aquest sistema tan ben muntat, manipular i controlar la població, neutralitzant la possibilitat de pensar críticament, i alhora obtenir-ne beneficis econòmics. Sota aquest somni paradoxal, promogut per la cultura industrial dels mitjans de comunicació, la realitat sembla haver perdut el seu vertader sentit, i la població controlada accepta conformada i enganyada una falsa diversió, mentre s’allunya de la seva rutina. Així doncs, per aquests dos pensadors de l’Escola de Frankfurt Fahrenheit 451 resta perillosament proper.

Advertisements
Etiquetat , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

rizoma in nuce

L'embrió del rizoma es crea per ser el punt de partida, després deixa de tenir importància.

Comunicar-se és compartir??

Us convido a acompanyar-me en aquest fascinant viatge al món de la comunicació

COPIA I ENGANXA

Mitjans de comunicació. Història i Actualitat

Xip to Xip

Bloc de la comunicació

EL PODER DE LES PARAULES

MITJANS DE COMUNICACIÓ: HISTÒRIA I ACTUALITAT

Leer nos hará libros......

Anàlisi i reflexió al voltant dels mitjans de comunicació

Des-Informados

Historia y Actualidad de los Medios de Comunicación

acasadellat

Un espai

(Mass)Media

Mitjans de comunicació i cultura popular

ireneuoc

mitjans de comunicació

bocaorella 2.0

bocaorella 2.0 és un espai de reflexió crítica sobre els mitjans de comunicació. Amb aquest blog tinc la intenció de considerar l'estudi dels mitjans de comunicació com quelcom complex que requereix una visió interdisciplinària. Espero doncs, poder aportar alguna cosa interessant!

El peligro amarillo

Blog dedicat a l'estudi dels mitjans de transport de la informació i la seva posterior percepció com a coneixement. Assignatura Història dels mitjans de comunicació UOC 2014. Albert Güell Juanola

Què passa?

Mitjans de comunicació. Història i actualitat.

wakeupcommunication.wordpress.com/

Mitjans de comunicació digital. Història i actualitat

Línia Editorial

Mitjans de comunicació, història i actualitat

De Gutenberg a Internet

Mitjans de comunicació digital. Història i actualitat

Mitjans de comunicació

Recopilem dades per pensar lliurement...

%d bloggers like this: