A l’atenció de Noam Chomsky…

Benvolgut Noam,

M’adreço a tu, a través d’aquesta carta-ficció, amb tots els respectes i l’apreciació més sincera. Després de llegir fragments d’alguna obra teva ens comencem a conèixer, o si més no començo a conèixer part d’allò que penses, d’allò en què creus. A través de les teves paraules he recordat amb estupefacció perquè fugia, i encara sovint fujo, dels mitjans de comunicació sense trobar una sortida del laberint; he retrobat l’impotència envers allò que no podem controlar, allò que ens estigmatitza com a massa, allò que al cap i a la fi, ens defineix com a societat.

Gràcies a obres com la teva, o la d’altres autors com Adorno, Horkheimer, Lasswell o Lazarsfeld, ens ajuda a reflexionar sobre el poder de la reproducció mediàtica de la informació. Els mitjans de comunicació són els que tenen el privilegi de controlar i emetre allò que ells consideren notícies. Sovint oblidem, nosaltres el públic, els interessos que mou la societat mercantilitzada en què vivim. Interessos dirigits per una minoria, i que condicionen tot i cada una de les parts de l’estructura social en què vivim, incloent-hi els omnipotents mitjans de comunicació. Impactants són les teves reflexions i les dades que exposes sobre la guerra de Laos, Cambodja i Vietnam, on les víctimes van ser etiquetades i oblidades segons els interessos d’una minoria forana, des d’una perspectiva occidental i basada en el benefici propi. Condemnables i vergonyosos són la manipulació, la desinformació i el silenci que teixeixen i entortolliguen la nostra història.

Imatge

Tot i així, m’agradaria sobretot, fer una reflexió sobre una part molt petita que apareix en la teva obra: l’esperança. És en la “massa”, en tots nosaltres, on rau el secret del canvi, de la consciència i de la crítica. Només nosaltres podem exigir canvis en la manera d’estructurar els mitjans de comunicació. Eines com Internet ens poden ajudar a fomentar la llibertat d’expressió, subjectiva però conscientment sincera i crítica; tot i que cada vegada més la minoria vulgui intervenir fins i tot en la profunditat digital. Vivim en el món que vivim, però això no vol dir que no en siguem conscients, podem mirar la televisió, llegir el diari, escoltar la ràdio, però no podem permetre l’adoctrinament passiu i alienant. Hem de poder ser crítics i exigir uns mitjans de comunicació, tan privats com públics, vigilants, tenaços, incòmodes per les minories al poder. Només el poble pot executar la tasca de control sobre els processos polítics, econòmics i socials. La cosa està negra Noam, tot i així, hem de poder sortir del laberint. Amb esforç hem de ser-ne conscients, hem de comunicar-nos, hem de reeducar-nos, hem de fer xarxa, hem de lluitar… per allò que creiem just i necessari. Hem de deixar de ser masses per ser una societat plural on, com Mattelart ens diu, el saber sigui de tots i per a tots.

Gràcies i ens retrobem pels passadíssos d’aquest laberint!

Ariadna

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , , , , ,

2 thoughts on “A l’atenció de Noam Chomsky…

  1. laiacarr ha dit:

    Estic totalment d’acord amb tu, Ariadna.

  2. Irene Alcaide ha dit:

    Ariadna, el format que has fet de l’entrada genera interès a l’hora de triar entre la munió d’articles que entre tots hem generat. Però lluny de l’atractiu del format, m’han agradat molt els continguts i les reflexions que fas. Tan sols tinc una petita discrepància i és que jo no crec tampoc en la suposada llibertat d’expressió a la xarxa. Segurament, sí que és sensiblement més lliure que la resta de mitjans de comunicació, però és qüestió de temps que deixi de ser-ho. De moment ja tenim unes quantes mostres, tal i com es veu en l’enllaç que hi ha en la teva entrada. I sinó, per què ara es detenen persones acusades de delictes que ja fa temps que es cometen a la xarxa? Avui toca càstig i ahir impunitat? serà que el blanc dels atacs és més important si és un polític que si és un català? Em venen al cap les bestieses que, similars a les del cas Carrasco, es van arribar a dir contra Tito Vilanova quan es van fer públiques primer la seva malatia i després la seva mort. Hi ha víctimes de primera i de segona? Per això la meva desconfiança

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

rizoma in nuce

L'embrió del rizoma es crea per ser el punt de partida, després deixa de tenir importància.

Comunicar-se és compartir??

Us convido a acompanyar-me en aquest fascinant viatge al món de la comunicació

COPIA I ENGANXA

Mitjans de comunicació. Història i Actualitat

Xip to Xip

Bloc de la comunicació

EL PODER DE LES PARAULES

MITJANS DE COMUNICACIÓ: HISTÒRIA I ACTUALITAT

Leer nos hará libros......

Anàlisi i reflexió al voltant dels mitjans de comunicació

Des-Informados

Historia y Actualidad de los Medios de Comunicación

acasadellat

Un espai

(Mass)Media

Mitjans de comunicació i cultura popular

ireneuoc

mitjans de comunicació

bocaorella 2.0

bocaorella 2.0 és un espai de reflexió crítica sobre els mitjans de comunicació. Amb aquest blog tinc la intenció de considerar l'estudi dels mitjans de comunicació com quelcom complex que requereix una visió interdisciplinària. Espero doncs, poder aportar alguna cosa interessant!

El peligro amarillo

Blog dedicat a l'estudi dels mitjans de transport de la informació i la seva posterior percepció com a coneixement. Assignatura Història dels mitjans de comunicació UOC 2014. Albert Güell Juanola

Què passa?

Mitjans de comunicació. Història i actualitat.

wakeupcommunication.wordpress.com/

Mitjans de comunicació digital. Història i actualitat

Línia Editorial

Mitjans de comunicació, història i actualitat

De Gutenberg a Internet

Mitjans de comunicació digital. Història i actualitat

Mitjans de comunicació

Recopilem dades per pensar lliurement...

%d bloggers like this: