Senyor Eco, la televisió és cultura?

Un programa televisiu pregunta a persones mediàtiques, la majoria de les quals apareixen a la televisió, si la televisió és cultura. Tot i la redundància, durant pocs minuts (és clar, estem a la televisió!), aquests personatges disserten sobre el tema. Les respostes són força variades, anant des del sí, passant pel de vegades, arribant al no gens. El vídeo de continuació n’és una mostra, però si teniu temps per perdre, podeu trobar a la web del programa més joies com aquesta…

Com veieu, aquest “il·lustre” personatge, com a bon apocalíptic integrat, ens explica que a la televisió només a vegades s’emet cultura. La concepció tan “variopinta” del valor cultural de la televisió depèn bàsicament d’allò que cadascú entén com a cultura. L’Albert Güell, company humanista, exposa a aquesta interessant entrada del seu bloc, Eco i la definició de la cultura, la gran varietat de significats que acompanyen al mot “cultura”.

Si Umberto Eco fos entrevistat per aquest programa, i davant l’interrogant en qüestió, probablement ens diria que la mal anomenada cultura de masses, dins la qual podem incloure la televisió, és òbviament cultura. Ens agradi o no, forma part del nostre univers. Eco, encara diria més, que no ens hem de distreure, com fan alguns d’aquests personatges mediàtics en aquest espai, en intentar limitar allò que és cultura o no, si és tracta de cultura bona o no… Aquest autor italià reivindica que el problema és un altre. Segons ell, la televisió, i els mitjans de comunicació, emeten una cultura creada per una classe social i la imposa a la resta d’individus de la societat. Els valors transmesos provenen de dalt, i funcionen com a control jeràrquic.

Per a Eco el que realment importa és que les comunitats culturals, inclosos els apocalíptics i els integrats, es posin d’acord, superin l’estigma de la cultura d`èlit i la cultura de masses, i intentin col·laborar per acabar amb la televisió actual, alienant, barroera i amoral. Eco afirma que a través de crítiques constructives es podrà millorar la qualitat d’allò que s’emet a la televisió, i als mitjans de comunicació en general, barrejant els diferents nivells culturals i procurant fomentar reaccions crítiques, deixant endarrere la cultura de masses, i avançant cap a una cultura exercida a nivell de tots els ciutadans.