Les ferides, la mort, la por, la destrucció, la ràbia, la venjança, l’impotència, l’odi, la tristesa, la buidor…. són elements lligats a totes les guerres del món. Conflictes entre pobles, conflictes entre ideologies, conflictes entre cultures… han estat i són una constant en la història de la humanitat. Després de tants anys no hem sabut ser capaços de trobar la fórmula per evitar-les i superar-les. Si que hem creat meravelles tècniques com els mitjans de comunicació. Que succeeix quan barregem la inherent cruesa d’una guerra amb la cerca constant de beneficis del model de propaganda?
Noam Chomsky ens exemplifica la importància dels mitjans de comunicació, i del paper que desenvolupen a través d’exemples com el conflicte de Laos. A través de les seves reflexions hem vist que la manera d’informar pot marcar un abans i un després entre la societat, i la seva història. Aquest autor nord-americà ens ensenya com la majoria de mitjans de l’època van tergiversar els fets, manipulant, ometent, alterant dades i informacions destacades en el desenvolupament dels fets. A través de la informació (o desinformació) dels mitjans occidentals van crear una nova realitat a partir dels seus interessos, diferent o si més no distant a la que es vivia a zones de Laos, Vietnam i Cambodja, convertint els individus que la van patir en víctimes dignes i indignes. I els ciutadans de l’època van caure completament a la ficció emesa pels mateixos.
Chomsky ens demostra així, el poder dels mitjans de comunicació i la força dels interessos dels que estan al poder. La brutalitat d’una guerra, agreujada per la tècnica, és una eina de doble fil en mans dels mitjans de comunicació. Per desgràcia, sovint rau en les seves emissions i publicacions, la reacció de la societat, l’elaboració de la història, o pel contrari, la manca de tot això. No em d’oblidar que tot i que aquest autor ens parla d’uns fets relativament llunyans, avui en dia casos com els d’Iraq i l’Afganistan ens demostren que part de les seves teories, tristament, encara són vàlides.
Tot és ara 