A l’atenció de Noam Chomsky…

Benvolgut Noam,

M’adreço a tu, a través d’aquesta carta-ficció, amb tots els respectes i l’apreciació més sincera. Després de llegir fragments d’alguna obra teva ens comencem a conèixer, o si més no començo a conèixer part d’allò que penses, d’allò en què creus. A través de les teves paraules he recordat amb estupefacció perquè fugia, i encara sovint fujo, dels mitjans de comunicació sense trobar una sortida del laberint; he retrobat l’impotència envers allò que no podem controlar, allò que ens estigmatitza com a massa, allò que al cap i a la fi, ens defineix com a societat.

Wolf, teories, models i evolució

Hem vist en l’entrada sobre Stuart Hall que la percepció de l’esquema comunicatiu era força diferent a la què hem anat veient en altres autors com Lasswell, Lazarsfeld o Habermas. Wolf explica en la seva obra “La Investigación de la  comunicación de masas” aquestes diferències a partir de tres models de comunicació: el de la teoria de la informació, el semiòtic-informacional i el semiòtic-textual. A través d’aquesta divisió podem recórrer la història de la communication research i entendre les tendències dominants dins d’aquest breu però intens camí per les diferents i variades teories que han anat sorgint al respecte

Wolf, teoria crítica vs teoria administrativa

Passat l’equador de les lectures, comencem a dibuixar amb una mica més de claredat i perspectiva els estudis sobre comunicació i els seus mitjans. Però aquest camí no pot continuar sense fer una pausa en la teoria crítica. Ja hem conegut a Adorno i Horkheimer, i per tant, com a màxims representants d’aquesta, ens podem fer una idea d’aquesta reflexió crítica sobre els mitjans de comunicació, la cultura industrial que en deriva i la relació global d’aquests amb la societat. Mauro Wolf en la seva obra “La Investigación de la  comunicación de masas” estableix una comparació d’aquesta teoria, amb la corrent administrativa, representada per autors com Lazarsfeld.

Wolf, audiències i gratificacions

Per què hi ha sectors de població que prefereixen el diari a la televisió? Per què hi ha persones que no es perden el programa radiofònic “La segona hora” a Rac 1 i no escolten mai “Mediterranio” de Ràdio 3? Per què sovint no podem evitar enganxar-nos a un programa de televisió? Per què hi ha persones que prefereixen llegir el Periódico i no poden veure ni amb pintura La Vanguardia? Què ens porta a no mirar, llegir o escoltar un determinat mitjà de comunicació, i altres si?

Wolf i els efectes dels mitjans de comunicació

Una de les principals inquietuds envers els mitjans de comunicació ha estat, i sovint encara és, la capacitat d’influència d’aquests sobre els receptors. En tot moment parlem d’un procés comunicatiu a gran escala, on l’emissor és habitualment un, però els destinataris són múltiples. Està clar, que un mitjà, per exemple com la televisió, que pot arribar a tanta gent és en certa manera molt poderós. L’efecte dels missatges d’aquests mitjans mediàtics, les reaccions o la manca d’elles dels receptors, el context  i les variables que influeixen… són variables que han anat introduint autors i teories diverses a l’esquema comunicatiu base. Mauro Wolf  a la seva obra “La Investigación de la  comunicación de masas” en mostra com aquesta preocupació ha anat variant amb el pas del temps.

Wolf, la teoria funcionalista i manteniment de “l’status quo”

Després d’observar a través d’alguns textos aquest fenomen tan extraordinari i poderós a nivell social com són els mitjans de comunicació, podem arribar a entendre que, durant la seva curta història, hagin estat una preocupació recurrent entre estudiosos i teòrics varis. Molts autors han intentat disseccionar el paper dels mitjans de comunicació, sovint condicionats pel context social i històric del moment. Mauro Wolf a la seva obra “La Investigación de la  comunicación de masas” ha analitzat i descrit les principals tendències i corrents teòriques d’investigació, i la seva evolució al llarg del temps. Comencem observant la teoria funcionalista.