Adorno i Horkheimer, la diversió distòpica

Imagineu un món on la felicitat i la diversió són els bens més preuats, aconseguits a base de no pensar, on el dolor i la tristesa no existeixen, o si més no s’oculten. Tot plegat s’aconsegueix destruint qualsevol font de reflexió; els llibres, la filosofia, la religió… Ens trobem davant d’una societat articulada a partir de televisions gegants i equips de so dolby surround (per assegurar una millor experiència envoltant). L’evasió que s’aconsegueix a través d’aquests aparells, amb un fil ininterromput d’emissió, proporciona un benestar aniquilant pels individus d’aquesta societat. No cal pensar, no cal patir… la vida succeeix pacíficament davant la pantalla de televisió, aquesta proporciona felicitat i tranquil·litat.  Els bombers provocadors d’incendis vetllen perquè aquesta pau proporcionada per la televisió no sigui destorbada per cap tipus de llibre, font inesgotable de reflexions inútils i plenes de patiment. Ray Bradbury descriu en la seva obra literària “Fahrenheit 451” aquesta societat distòpica, portada a la gran pantalla per François Truffaut. Si teniu temps, i encara no heu vist o llegit aquesta petita meravella, us la recomano!